Skip to content
Menu
Menu
Menu

Cultura i Patrimoni

EDIFICIS RELIGIOSOS

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DELS ÀNGELS

És l’edifici més emblemàtic del poble. No tenim documents sobre aquest edifici, però possiblement l’alçaren per la década del 1580. Demoliren el temple degut al terratremol de març de 1748, inmediatament començaren les obres de reconstrucció. Conta amb un presbiteri de pedra picada (1748 – 1757), que es va beneir el rector el 9 d’ octubre del 1757, dia en què el Santíssim Sagrament va tornar a ocupar el “Reservat” de l’ altar major. Hi ha un testimoni amb aquesta data en la pedra de la capçalera del temple.

Pels anys 1780 – 1786 es va prolongar la nau amb 3 capelles laterals i una frontera molt austera. Va arribar el moment d’ adquirir noves imatges i retaules, la primera va ser la de la Mare de Deu del Àngels, obra de l’ escultor Josep Esteve (1787).

L‘església va ser pavimentada amb rajola del Ràfol entre 1789 – 1790, en alguns rajols consta la signatura dels autors (Josep Herrero i Vicent Orts). A l’any 1792 es va adquirir la figura del Diví Salvador, obra també de l’ escultor Esteve. Els retables i les pintures són obra de l’ albaidí Venanci Pla. El retaule de l’altar major va ser reemplaçat en la dècada de 1880.

La façana de l’edifici va ser renovada en els anys 1907 – 1908 amb l’estil que presenta ara i entre 1908 i 1917 es va edificar el campanar i va ser renovat el pis del temple. En 1928 es renovaren les portes i en 1933 restauraren la decoració pictórica, repintada en 1985.

Per desgracia, el 1936 va ser destruït bona part del patrimoni i l’arxiu. S’encarregaren noves imatges i retaules que són les que trobem hui en dia.

ERMITA DE SANT BLAI I SANT FRANCESC

Segons la tradició escrita a l’arxiu parroquial, dos llauradors (de l’Alcúdia i del Ràfol) cavaven un bancal quan trobaren una figureta que identificaren amb Sant Blai, l’any 1430. Els dos pobles disputaren la imatgei se l’emportà el Ràfol.

Potser fóra una figureta ibèrica, pel poblat que hi havia a la Serreta. Es diu que va passar a l’any 1430 perquè a l’ermita hi havia un taulell gòtic. El més probable es que Lluís de Bellvís, senyor de la baronia de la Foia, decidira edificar una ermita dedicada a Sant Blai per a donar importancia a aquella troballa. La devocío a Sant Francesc fou una imposició del senyor feudal, ja que era el sant protector de la familia Bellvís.

L’antiguitat de l’ ermita està testimoniada per les obres d’ art que contenia, més antigues que el propi edifici. El retaule destruït el 1936 era una xicoteta joia renaixentista. Contenia quatre llenços de sants a l’oli, probablemet datable cap al 1535 – 1540. El retaule renaixentista reemplaçava al gótic de la primera ermita (1430), del qual es conserven 3 fragments, incorporats a manera de decoració al retaule del segle XVI. L’ermita gòtica va quedar danyada pel terratrèmol del 1644, per l’ any 1700 es va reconstruir, però un nou terratrèmol el 1748 va obliglar a demolir-la i a alçar el actual edifici d’ arquitectura austera. El 1826 el veïnat decidí construir el campanaret.

El 1854 va servir de llatzaret per als malalts de cólera. En novembre de l’any 1884 l’edifici va quedar danyat a causa del diluvi de sant Carles i la campana es desplomà dins. Deu anys després es restaurà. L’última restauració es va fer a l’any 1981.

Baix de l’ermita conserva el Ràfol un bonic Calvari del 1879 – 1880.

Pla general del poble en el qual destaca el campanar sobre l'enramat de cases i zones verdes. De fons Castelló de Rugat i la seua ermita.

EDIFICIS CIVILS

LLAVADOR

Als peus del nucli de cases trobem el llavador, que conta amb una pila de 9,40 metres de longitud x 2 metres de ample. Està instal·lat sobre el traçat de la sèquia mare, les dades apunten que podría haver-se construït al segle XVIII i l’ any 1916 la coberta. Com en tots els pobles que contaven amb un, el llavador era punt de trobada on les dones anaven a llavar la roba.

El 2016 va ser restaurat amb l’ aparença que té actualement.

MOLÍ DE BAIX

Per darrere del llavador arribem al molí de Baix. Aquest molí es un del paratges més emblemàtics del terme del Ràfol. L’emplaçament és de temps de moros, però el casal molinar que hui coneguem és del segle XVIII i va ser construït per iniciativa del senyor del Ràfol, que era el marqués de Bèlgida. Situat junt al poble, restaurat i reconvertit en alberg per a visites escolars on aprenen com funcionava la mòlta de cereals.

El molí de Baix, també conegut com el molí de Roberto, construït el 1857 està en bon estat, el millor conservat dels sis que hi havien en época medieval a la capçalera del riu Missena. Contenia una sala de mòlta, molt ben conservada, una cambra superior i la vivenda del moliner.

L’ajuntament va adquirir el molí fariner de Baix el 1999, entre els anys 2000 – 2001 la rehabilitació, deixant la seua gestió a una empresa a albergs juvenils.

L’ALMÀSSERA “EL SALVADOR” DEL RÀFOL DE SALEM

Durant segles la principal collita del poble era l’oli d’oliva. Antigament hi havien dos almàsseres. Però l’actual, reconvertida en museu, es tractava d’una cooperativa moderna construïda a la dècada de 1950. A l’edifici es trobaven tots els elements necessaris per a fer l’oli. Hui en dia s’ha rehabilitat i convertit en museu on es poden vore els elements utilitzats i entendre el seu procés.“

Cultura i patrimoni
Cultura i patrimoni
Cultura i patrimoni

Lloc Web finançat tant per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Calitat Democràtica, com per la Diputació Provincial de València.

© 2023 Ajuntament de Ràfol de Salem | Disseny: Meta Inclusiva